És amb plena satisfacció que a la ballada d'avui puguem audicionar les cinc sardanes, -datades el 1929-, que, juntament amb "Galania", de Vilà i Gandol i "Blavor marina" de Josep M. Soler (interpretades en l'anterior ballada), completen el grup de set sardanes que ens escrigueren els seus respectius autors per ser estrenades en el decurs dels actes que conformaren l'Excursió Marítima a Sant Feliu de Guíxols, organitzada pel nostre Foment el diumenge 28 de juliol de 1929. Per rememorar aquella efemèride el nostre desig era el programar en un sol acte totes les sardanes al·ludides i, en no ser possible fer-ho d'una tongada, avui sí que podrem completar el primigeni projecte. Més endavant en l'apartat "De la història del Foment" , són referenciades les sardanes que fins ara han motivar aquest comentari.

Obrirem el programa amb la densa, musicalment molt elaborada i magnífica sardana "325 belles llunes rutilants", que la gironina Concepció Ramió, directora que ha encimbellat notòriament la Bellpuig Cobla, dedicà a aquesta formació musical amb motiu del seu 25è. aniversari. (325 són les fases de lluna plena en un cicle de 25 anys").

Poc podem afegir del periple històric i de l'obra del celebrat mestre Borgunyó, que no sigui conegut pel sardanista actiu: el que no es limita a anar a ballar i prou; ans al contrari, s'interessa per tot el què concerneix al moviment sardanista; naturalment en primer lloc, els músics que ens han deixat el mai prou lloat patrimoni de la seva obra per a cobla. I el mestre Borgunyó és un dels que hi ocupa un lloc preeminent. La sardana "La cova del drac" que s'interpreta avui, és una de les millors del compositor sabadellenc.

Ultra les sardanes a les quals primordialment dediquem aquest acte, la ballada es completa, i s'acaba, respectivament, amb la magnífica "Peralada", que el mestre Josep Serra dedicà a la seva vila comtal i "L'aplec de Palafrugell", del qui fou distingit per en Pau Casals com "príncep de la tenora", l'enyorat mestre i excel·lent compositor Ricard Viladesau.

Iniciem l'esplet de sardanes estrenades en l'esmentada excursió a Sant Feliu de Guíxols, algunes totalment desconegudes avui, amb "Montigalà", sardana òbviament dedicada al popular, i segurament en aquell temps idíl·lic barri badaloní. Dues dades curioses sobre el mestre Zamacois; el destacat pedagog i compositor nasqué a Santiago de Xile, essent autor també de celebèrrims cuplets catalans. "Del fons del mar al cel", és una de les força aconseguides sardanes del mestre Juanola. Ha estat una veritable troballa i una sort, que les solfes d'aquesta sardana hagin reaparegut justament fa molts pocs dies. De "Mentre llisca la nau", del saragossà mestre Marià Mayral, -autor d'alguna altra notable i premiada sardana- podem dir-ne que el dia de l'estrena, segons consta a "La Sardana", fou acollida amb evidents mostres de complaença.

Dels compositors de la present tria d'obres estrenades aquell 1929, escoltarem "Salts i camades" d'Emili Saló, un autor encara molt divulgat i popular, i "Barcarola", una sardana del guixolenc mestre Josep Gravalosa; que, juntament amb l'obra de Saló, també se segueix programant en ballades o en concerts.

Els extractes de la història del Foment que precedeixen, es corresponen, essencialment, amb els articles publicats al portaveu de l'entitat, "La Sardana", contemporanis als temps glossats.

Tot escrivint els comentaris precedents, se'ns acut aquesta reflexió: "Avui, que en el món sardanista tants músics nascuts a Catalunya es dediquen a compondre obres irreconeixibles com a sardana; cal valorar especialment aquells compositors que, no sent oriünds de la nostra terra, en tot temps, ens han llegat notables pàgines d'aquesta música genuïnament catalana.

COBLA MARINADA

Dissabte, 8 d'octubre del 2011

Plaça Carles Pi i Sunyer
(Portal de l'Àngel)

Avui ens plau presentar en un sol acte, la primera ballada de sardanes organitzada pel Foment de la Sardana, de Barcelona, el 23 d'abril del llunyà 1921 -aquesta, ara, en forma concertant- i el primer concert de sardanes que s'organitzà, un any més tard amb motiu del primer aniversari de l'entitat.
La primera part del concert que els oferim, es correspon amb la primera ballada que celebràrem, amb la Cobla La Principal de Peralada, que estrenà "La deixa flaires", mentre que en la segona
part, les sardanes són les mateixes que figuraren, un any més tard, en el Festival del Primer Aniversari, al CADCI, amb les cobles Barcino i L'Antiga Pep, de Figueres.
Òbviament, si avui oirem sardanes que foren interpretades entre 90 i 89 anys endarrere, vol dir
què, aquestes, a la seva respectable longevitat,
moltes, atresoren prou qualitat, per haver esdevingut sardanes de referència en el nostre patrimoni musical, tant, com emblemàtiques per a la nostra sensibilitat emotiva.
Pel seu interès documental publiquem el detall del festival al.ludit més amunt. A les primeres 6 sardanes del concert, en una segona part, el poeta
Ventura i Gasol, ja llavors, va dissertar sobre "La Dansa Nacional de Catalunya". Tot seguit el "Cor Catalunya Nova", interpretà les sardanes "La primavera" i "La Dansa", del seu director el mestre Cassià Cassademont, i les cançons "L'arbre fruiter" i "Els tres tambors", d'Enric Morera, En una tercera part l'Esbart Català de Dansaires, dansà el "Ball dels cascavells", de Sant Mateu, el "Ball
cerdà", de Vic, "L'eixida", de Tàrrega, "L'indiot", del Pallars", "Les Danses", de Vilanova, i "La Dansa de Castellterçol".
EI festival es clogué brillantment amb una ballada
de sardanes, al mateix indret, composta per "Camprodon", de Joan Manén, "Flaires de muntanya" de Claudi Soler, "Les noies de Prats de Molló", d'Antoni Juncà, "EI saltiró de la cardina", de Vicenç Bou, finalitzant les dues cobles amb "Sota el cel de Catalunya", de Simó Gratacós.

Així doncs, la d'avui és la segona vegada que proposem, mantenint-lo intacte, el programa previst per ara fa quatre mesos. Aquell entrebanc haurà propiciat que avui, la Cobla Maricel faci la presentació de la seva nova formació -de la qual el mestre Jordi Paulí n'ha assumit la direcció- que farà sonar a Barcelona la música encomanada de fa temps.
Haurà estat el benefici al contratemps de l'esmentada suspensió.

Malgrat haver passat l'aniversari, motivació que ens portà a incloure la segona sardana escrita pel popular autor Vicenç Bou, la mantenim atenent la renovada petició d'uns socis de l'entitat.

De la resta del cartell fem notar que aquesta vegada, la primícia de la primera audició a la nostra ciutat, de la sardana "Sitges, Palau Maricel", del mestre Jordi León, l'hem de concernir sols en referència a la nostra entitat. Així mateix, "Garbet", feliçment fou programada a Barcelona el desembre passat. Nosaltres ho fem avui. Els aimants de les bones sardanes ?en definitiva, de la bona música? n'haurem sortit guanyant.

Finalment ens permetem recordar que "La festa del barri", és la primera sardana que escrigué el mestre Àngel Blanch.

La primera seu de l'aleshores novella entitat, fou al mateix casalici on, 60 anys abans, havia nascut l'eximi poeta Joan Maragall, fet que es commemorà el proppassat any 2010.

El primer acte organitzat pel Foment, fou una ballada que tingué lloc el dia 23 d'abril, de 1921, Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, a la plaça Sant Jaume, i tinguè cura de l'audició la mítica Cobla La Principal de Peralada que interpretà la següent programació:
"Rondalla d'un pastor", de Benet Morató;
"La sardana de les monges", d'Enric Morera;
"La deixa flaires", estrena, de Josep Blanch Reynalt; "La Santa Espina" i "Les fulles seques" ambdues d'Enric Morera, finalitzant la històrica audició amb "Jovenívola" de Sebastià Gratacòs.

Aquesta ballada és la que fou ajornada el passat mes de setembre per la pluja. Avui l'hem redefinida per acoblar-la al programa de la ballada, ja prevista, per cloure enguany la commemoració pel Foment dels cent cinquanta anys de la naixença i els cent de la mort del poeta Joan Maragall.

En les celebracions de l'"Any Maragall", cal homenatjar el gran poeta per ser l'inspirador amb la seva poesia de tantes grans sardanes. Maragall és l'autor de "La sardana", els més famosos versos que s'han escrit lloant la nostra dansa nacional, i de les lletres de les immortals "L'Empordà", que musicà l'insigne mestre Morera, i "Per tu ploro", del precursor i providencial Pep Ventura, sardana que clourà aquesta audició. I encara, "Ginesta flairosa", una de les belles poesies de Maragall en la que Francesc Juanola s'inspirà -com consta a les particel·les- per crear l'obra que va dedicar al destacat sardanista Jaume Vilalta, antic membre de la junta directiva de la nostra entitat.Com ens és d'habitud, el de commemorar dates significatives en l'historial dels nostres més rellevants compositors, en la ballada d'avui homenatgem el mestre Sancho Marraco en els 50 anys de la seva mort. Ho fem donant, a ben segur, la primera audició de la seva darrera sardana, la qual fou estrenada pòstumament l'any passat -als 40 anys de la seva composició- a Mataró, en les celebracions del pubillatge de la capital maresmenca. De la vintena de notables sardanes d'aquest autor, en destaca la brillant, i cara de sentir, "Narcisa", per a dues cobles. Igualment, als 10 anys de la mort del gran filòleg Ramon Aramon, secretari general que fou de l'IEC, li retrem una recordança, oferint una de les vuit úniques sardanes que escrigué, en la seva joventut, quan fou un actiu dinamitzador de la nostra cultura tradicional, col· laborant amb prestigiosos orfeons i esbarts d'aquells reculats temps
Complimentats els homenatges, en la resta de la ballada rescatem dues composicions que, com aquella "Narcisa", rarament són reposades. Una és "Memorial", d'un altre destacat sardanista que també col·laborà en les tasques directives del Foment, el mestre badaloní Salvador Simon. I l'altra és '"Abril", sardana que recuperem del mestre Josep Marimon, autor amb un bon feix de composicions que romanen a l'espera que siguin programades les seves segures virtuts.
L'altra remarca a fer, ho és l'estrena de la sardana del prolífer mestre Antoni Guinjoan, que dedica l'obra al periodista i notable historiador del sardanisme, l'amic Jordi Puerto, el primer que ha escrit un volum narrant la dilatada vida i singular trajectòria de la nostra entitat -nonagenària el propvinent 2011-, i que al seu important llibre "Diccionari de Cobles", li calia que algú, merescudament, l'hi posés música, com ho ha fet el mestre Guinjoan.
Completen la ballada, una de les immarcescibles obres del mestre Tarridas i una composició de l' excel·lent tenorista de la cobla actuant, el mestre Joan Vilajoliu, es programen sengles sardanes d'aquests notables compositors .

Aquest concert, amb la conferència del professor Jaume Radigales i una ballada de plaça, completa els actes que el Foment de la Sardana, de Barcelona, adherit a les celebracions de l' "Any Maragall", ha organitzat per commemorar els 150 anys de la naixença i 100 del traspàs del nostre insigne poeta, Joan Maragall i Gorina.
Així, el nostre tradicional concert de Nadal, enguany, ha estat confeccionat majoritàriament, amb obres inspirades directament en els poemes de Maragall, "Lalfabrega", "Laplec de Sant Ferriol", "La Fageda d'en Jordà"-que Toldrà dedicà a l'esposa de Maragall, Clara Noble- "Ginesta flairosa" i "La vaca cega".
Altres dues de les composicions programades tenen la lletra, o poesia, escrites per Maragall. Una, "Per tu ploro", sardana que devia commoure tant Maragall, que a una trentena d'anys d'haver estat estrenada, i d'haver mort l'Avi Pep, el poeta revestí la composició amb la lletra que ha esdevingut tan popular. Laltra és la, igualment celebérrima "LEmpordà", poesia que, en aquest cas, fou enriquida amb la música que el mestre Morera l'hi composà, treballant-la acordat amb Joan Maragall. Aquesta impactant i simbòlica sardana, recentment ha estat adoptada com a himne oficial de les belles comarques empordaneses.
La sardana "A, Joan Maragall", que el mestre Marimón dedicà a la colla sardanista "Joan Maragall", estrenada el 1948, no és forasenyat relacionar-la, explicitament, amb el gran escriptor que homenatgem; i en el cas de la glossa "El comte Arnau", del mestre Sancho Marraco -del qual enguany, es commemora el cinquantenari del seu traspàs-la relació rau en què poeta i músic s'inspiraren ambdós en la cançó popular ripollesa de, sembla, el segle XVI. El poeta creant el poema, a partir de desenvolupar la pròpia lletra de la tradi<lional balada, i ,el músic glossant implícitament la melodia de la tradicional cançó.

Programa

De Concert

Homenatge a Garreta.- Agustí Borgunyó
Íntima.- Antoni Català

Per ballar, de 7 tirades

La festa del barri.- Àngel Blanch
Cants de maig.- Vicenç Bou
Les nenes de Ripoll.- Josep Serra
Maria Teresa.- Josep M. Bernat
Garbet.- Narcís Paulís
Pau per Bòsnia.- Jordi Paulí
Sitges, Palau Maricel.- Jordi León

Aquesta segona actuació de la Cobla Maricel per al Foment de la Sardana, s’escau quan fa molt poc que l’activíssim músic Jordi Paulí ha assumit la direcció del grup sitgetà. Invitat per la nostra entitat, a incloure una de les seves composicions, el flamant director ha escollit la seva exitosa "Pau per Bòsnia". El Foment, acordat amb el mestre Paulí, ha preparat el present cartell. Es programa la segona sardana que escrigué el popular autor torroellenc Vicenç Bou, en consideració al 125è. aniversari del seu naixement. De la tria que hem fet, també cal destacar la primera audició de la sardana "Sitges, Palau Maricel", estrenada el passat mes d'agost a la Blanca Subur, composició del també polivalent mestre Jordi León, el qual ha estat assessorant la Cobla Maricel fins deixar la tasca en mans del mestre Paulí De la ballada, ressaltem, "La festa del barri", primera sardana que compongué el mestre Àngel Blanch, l'obra del qual no és massa extensa, però prou meritòria per no èsser tan ignorada. Tal vegada, eclipsada per la fecunda i brillant producció del seu germà, Josep. La resta d'obres que completen l'audició són prou conegudes, llevat, potser, de "Garbet“. Conegudes i estimades, doncs, pels sardanistes que ens acompanyen, i no insistirem en les seves excel·lències. NOVEMBRE 2010

BALLADA A LA PLAÇA PI I SUNYER, 16 D'OCTUBRE DE 2010

Després que la pluja ens fes suspendre la ballada del 18 de setembre, que hem passat al 16 d'octubre, esperem que avui el bon temps ens permeti retrobar-nos amb els sardanistes que ens distingeixen habitualment amb la seva presència. A tal fi i com sempre, el Foment de la Sardana, ha confeccionat una programació en la qual sonaran sardanes de èpoques força diverses -des de l'any 1922, de la sardana de Morera, fins a la més recent, del mestre Moraleda- com diverses són les estètiques de les composicions proposades

EL PROGRAMA
EI Port de la Selva, és una de les primeres sardanes del mestre Brotons. Concebuda l'any 1975, fou revisada el 2008, any en que n'estrenàrem la revisió,
Seguirem amb una de les superbes obres del gran Enric Casals. La sardana que hem escollit avui, té la singularitat de haver tingut dos noms. Succei que Casals, havia promès a l'eximi Juli Garreta, que tan admirava, la composició d'una sardana que li dedicaria, però la inesperada mort de Garreta s'esdevingué sense que el mestre barceloní hagués composat l'obra. Aleshores, Casals, optà per rebatejar la seva més recent sardana, "Setembre", (estrenada a les darreries de 1924 i que, de bell antuvi, havia dedicat al nostre Foment, en oferir-la en primera audició al novembre d'aquell mateix any) restant així com figura en el programa d'avui. Emperò, posteriorment, l'autor encara subtitulà l'obra restituïnt el primigeni "Setembre", completat, ara, amb el guarisme "11 "o La música que glossa aquesta partitura, ja palesa i justifica el nom amb què fou concebuda.
Una de les sardanes rescatades avui, és una de les nou o deu magnífiques sardanes compostes per un efímer autor, el qual, donar-se a conèixer, en bona hora, i, malauradament, deixar la composició, tot fou u; ens referim a Guillem Portillo, distingit filòsof.
"Vela al vent" fou premiada en el nostre Concurs Barcino de l'Any 1953. De la seva sardana l'autor aleshores escrigué que: " Evoca el crit del patró de la barca de pesca que, navegant en alta mar, ordenà que es desplegués tot el drap a favor del vent, el que féu que la nau cavalcant sobre les ones, saltés i brinqués encabritada sobre l'aigua escumejant i gaudir del plaer de sentir-se com una au volant sobre la immensitat del mar"
En l'escaiença del cinquantenari de la desaparició de l'excel'lent compositor que fou Font Palmarola, programem la seva sardana dedicada a la nostra ciutat, i que no pogué sonar en la ballada ajornada el mes passat. De Font Palmarola, ultra la que toquem avui, destaquen les sardanes "Lluïsa", "Mallorca", "Els gegants del Pi". i "Les gorges de Núria", que al 1929 dedicà a la nostra entitat.
Continuarem amb "La Font del Llor", de la que Morera escrigué: "És el record, un xic llunyà, d'una festa catalaníssima que em dedicaren uns bons amics de Sabadell. És la descripció d'aquell paisatge fort i de viva emoció que sempre sento quan em trobo entre boscos i muntanyes. Aleshores és quan el meu cervell comença a donar voltes i més voles i m'esbravo escrivint una sardana. Aquesta és nascuda així.
Del company de junta de l'entitat, el montblanquí Jaume Tost, programem la seva "Joiós Montblanc"; i, de
l'activíssim mestre Joan Lluís Moraleda, sentirem la sardana que dedícà a la seva mare.
Acabarem la ballada amb la sardana de l'ecxcel-lent tenorista de la cobla actuant, Enric Ortí, que també dedicà a la seva mare.

El dia 24 de novembre de 2010 conferència pel musicòleg Jaume Radigales.

La commemoració pel Foment de l' Any Maragall, se celebrarà el 12 de desembre amb un concert a la Sala Calassanç per la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, i amb la lectura d'obres del poeta, a cárrec del rapsode senyor Miquel Bordoy I el 18 de desembre audició de Nadal per la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, també a la Plaça Pi i Sunyer. a les 12 del migdia.

Jaume Tost,autor de la sardana "Joiós Montblanc"

Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.

Del programa que el Foment de la Sardana ofereix als sardanistes , cal destacar-ne una sardana novella, dedicada a l'en- cara no prou valorat folklorista i etnògraf Joan Amades, de] què estem com- memorant el 50è. aniversari de la seva mort i que el prestigiós mestre Prenafeta, ens ha cedit per la seva estrena a Barcelona.
Altra remarca la mereix la sardana del pare Robert de la RIba, que fou un notable organista. Compositor de sardanes prou meritoses per ser programades més assíduament. Com l'anterior, esperem que mereixi el sincer aplaudiment dels assistents.
Les excel'lències de la resta de sardanes que completen l'audició, són prou "conegudes del sardanista actiu, perquè ens estalviem el fer-ne cap comentari, cosa què no exclourà, una vegada més, la bona acollida.

En esclatar l'escàndol del saqueig i la desnaturalització del Palau de la Música Catalana, confessats pels seus indignes màxims responsables, i també contra l'entitat matriu, l'Orfeó Català; amb els gravíssims danys, morals i materials, de molt difícil reparació, causats a aquests alts símbols culturals de Catalunya; el Foment de la Sardana, de Barcelona, ja es va adherirplenament al manifest de denúncia ireivindicació fet públic pelsprofessionals i entitats de l'activitat musical catalana.
EI Foment, tanmateix, no vol limitar la seva actuació a aquella declaració compartida i avui
ha organitzat aquesta audició-ballada, dedicada a aquelles institucions i als seus fundadors
i als digníssims i honestíssims directius històrics, i, especialment, dedicar-la als abnegats cantaires i llurs mestres; com una mostra de respecte i admiració pel seu fecund historial altruista en bé del nostre ideal de pàtria.
En concòrdia amb la Cobla Marinada, de Badalona, hem confeccionat un programa amb la inclusió de sardanes compostes per eminents mestres que foren cabdals en la vida de l'Orfeó Català, com Amadeu Vives, Francesc Pujol i Lluís-Maria Millet. I, en honor de l'insigne fundador de l'Orfeó Català, el mestre Lluís Millet, que no escrigué sardanes, oferim la que li dedicà el mestre Marian Mayral.
EI Foment de la Sardana seguirà fent totes les aportacions que pugui per col.laborar, des del seu lloc i amb les seves possibilitats, a la plena recuperació de l'esperit l del prestigi de la primera entitat coral catalana i els seus instruments d'actuació.

AUDICIÓ ENREGISTRAMENTS DE SARDANES PER A ORQUESTRA

Obres de Pep Ventura, Juli Garreta, Josep Serra, Enric Morera,Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Pau Casals i Lluís Albert.

Intrpretades per l'Orquestra de Cambra de Girona i Orquestra Amics del Clàssics;
Orquestra del Festival de Torroella de Montgrí (1886) i Orquestra Nacional de Catalunya

Directors: Lluís Albert, Peter Evans i Salvador Brotons.

Presentació i comentaris a cura de l'autor de les transcripcions,
el nostre consoci

Lluís Albert i Rivas

Dimecres 27 de febrer del 2008, a les 7 del vespre, a l'Auditori del Centre Sant Pere Apòstol,
Carrer de Sant Pere més alt, 25, principal, de Barcelona. Febrer 2008

El president feu el següent parlament:

HOMENATGE AL MESTRE JOAQUIM SERRA EN EL 50è. ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

Amb l'ofrena d'aquesta corona, mestre Joaquim Serra, El Foment de la Sardana, de Barcelona, us reitera l'admiració envers la vostra obra musical, sobretot per a cobla, siguin sardanes o composicions simfòniques, i que ha restat com un privilegiat honor de l'entitat l'haver esperonat o induït, i l'haver estrenat la majoria d'aquestes grans creacions per a la cobla, començant, joiosament, l'any 1926 amb la sardana "A Montserrat",
i acabant l'any 1957 amb el poema "Puigsoliu", aleshores, amb aflicció de que aquesta obra, esdevingués el vostre testament artístic, compendi de les postres sàvies i meravelloses músiques.
En nom del Foment, infinites gràcies mestre Joaquim Serra.

Tot seguit es resà un parenostre i es cantà el Virolai, i na Joaquima Serra agraí al Foment aquest recordatori al seu pare, a. c. s.

L'endemà, dia 17, el dia exacte del 50 anys del seu traspàs, s'oferí a la plaça Pi i Sunyer una audició de sardanes per la cobla Marinada, on hi havia de concert "Evocació" i "L'ermita vella", a per ballar "Sota el pins del Pujolet", de l'insigne mestre.

Les nostres activitats

És prou sabut que les activitats de les entitats culturals del país depenen econòmicament en
bona mesura de les subvencions que rebem de les institucions públiques i el Foment no n'és
cap excepció.
Això porta forçosament a la concentració de les activitats de l'entitat en el moment de l'any en
què es reben els ajuts. L'any passat, com el 2005, tret d'una conferència al febrer, una audició-
ballada a l'abril i un concert de música clàssica el maig, tots els altres actes, tres audicions-
ballada i un concert, se celebraren entre el 21 d'octubre i el 30 de desembre.
Tot amb tot, hem d'estar satisfets perquè l'activitat del Foment hagi pogut mantenir-se prou bé.
Tant els socis com els 'sardanistes en general, l'han valorat molt favorablement i encara, en
algun cas, entusiàsticament. Amb aquest estímul, la junta de l'entitat seguirà treballant per la
difusió i enaltiment de la música per a cobla i en especial la sardana, la nostra dansa nacional.
Les activitats del 2006, en resum, han estat, el 15 de febrer la conferència de Lluïs Albert sobre
l'obra de Caterina Albert "Solitud" en el centenari de la seva publicació, el 29 d'abril audició-
ballada al portal de l'Àngel en recordança dels mestres Millet i Saló, el 31 de maig concert de
cambra pel trio instrumental de joves valors Marigó (piano), Ramos (Clarinet) i Sànchez (flauta),
el 21 d'octubre una altra audició-ballada i el 18 de novembre també una audició-ballada amb un
record pel compositor rossellonès Max Havart mort feia poc -ambdues celebrades al Portal de
l'Àngel- el 17 de desembre el tradicional Concert de Nadal al Petit Palau de la Música,
col.laborant amb l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, i el dia 30, encara una audició
ballada, sempre al mateix indret.
Enguany s'escau el centenari de la naixença i el cinquantenari del traspàs del nostre eximi
compositor Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), l'obra musical del qual se situa, sens dubte
de cap mena, al nivell de màxima excel.lència dels nostres millors autors contemporanis i el
Foment, com cal, té en projecte la conmemoració d'aquesta efemèride.D'aquesta iniciativa i de
totes les altres que anem programant durant l'any us en tindrem oportunament informats.
Només ens resta dir que el mes de febrer vinent posarem en circulació els rebuts de les quotes
dels socis d'aquest 2007 les quals, de moment, es mantenen amb mateix import que el 2006,
però voldríem remarcar la conveniència d'incrementar el nombre de socis i que els actuals
fessin per manera d'aconseguir-ne un o més de nous i si no poden fer això que mirin
d'augmentar-se voluntàriament llurs quotes. Això milloraria la nostra autonomia d'actuació, no
cal dir-ho. febrer 2007